Manifest pel Dia Mundial de la Terra 2005

Des de l’any 1970, quan un 22 d’abril més de 20 milions de persones nord-americanes ocuparen els carrers i espais públics per reclamar el dret a una vida saludable i sostenible el moviment ecologista mundial celebrem el Dia de la Terra. Dediquem aquesta data a recordar la situació crítica que viu el conjunt del nostre planeta que reclama uns drets ambientals que malgrat declaracions i cimeres internacionals continuen lluny d’haver estat aconseguits ni al Nord ni al Sud d’un món cada vegada més globalitzat econòmicament i cada vegada injust socialment i amb una major crisi ecològica.Puja la borsa, puja el preu del petroli, puja el nombre de víctimes a Iraq i la Sida avança sense control per tota Àfrica mentre la salut de la Terra empitjora. Tots els signes vitals de la salut de la nostra terra mostren tendències de declivi accelerat. I aquesta enorme pèrdua de riquesa i de diversitat natural impulsada per la globalització econòmica actual no es tradueix en un major benestar de la majoria de les persones del planeta, ans al contrari, és creixent la desigualtat entre les persones i els Estats.Les prioritats econòmiques i polítiques de liberalització que arriben a la privatització de les pensions de jubilació com proposa Bush, la desregularització del mercat laboral, el model d’economia de mercat altament competitiva que consagra el mateix projecte de Constitució Europea, el creixement desbocat són fórmules acceptades com un nou dogma religiós i deixen poc espai per a polítiques basades en una ètica de responsabilitat ambiental i justícia social. La espècie humana continua dirigida pels que projecten les nostres formes de vida al conjunt del planeta, mesurant l'èxit de la societat en l'augment de consum de tones de ciment i de totes les matèries no-renovables que provenen de les fonts de vida de la Terra. Continuem augmentant la demanda energètica amb unes infrastructures faraòniques per a alimentar l'expansió urbanística desenfrenada. Però tot això es fa baix retòriques basades en l'autocomplacència hipòcrita i contradictòria que afirma "respectar el medi-ambient o defensar el creixement sostenible".Només una ètica de precaució, moderació i solidaritat, junt amb l'acceptació de límits al nostre consum voraç del món biofísic, pot fer front als grans desafiaments de les crisis ecològiques globals i locals, o més prompte glocals. Ha arribat el moment de recuperar el sentit de la paraula prou. Perquè el canvi climàtic, la desforestació, l'escassetat d'aigua neta o els perills de la contaminació nuclear, química i genètica, són tots productes de les societats industrials del Nord. Ens urgeixen unes polítiques de suficiència en tots els àmbits d'activitat humana, de qualitat social i natural en compte de quantitat, d'un model de desenvolupament entés com a millora i no com a expansió. Només així podem dir, defendre uns drets de ciutadania ambientals i socials, individuals i col·lectius.Al País Valencià, una zona mediterrània especialment vulnerable per la gran fragilitat dels seus ecosistemes, la velocitat de destrucció de la terra, l'aigua, les muntanyes i totes les formes de vida corre més ràpid que l'AVE que ens emmurallarà l’Horta; el consum energètic vinculat a la producció és clarament insostenible i ,des de l'any 1990, les emissions de gasos amb efecte hivernacle s'han multiplicant-se per 4 incomplint clarament les previsions de Kioto; les fallides de la nuclear de Cofrents, la major en potència instal·lada de tot l'Estat, són massa freqüents mentre s’acumulen centenars de tones de residus radioactius d'alta activitat. El sector de la construcció, únic motor de l’actual economia valenciana amb una indústria turística depenent d'ella i lligada a una ferotge especulació i el tràfic d’influències quan no directament amb la corrupció política porta a una explotació urbanística del territori que esgota els recursos naturals i exigeix recursos externs, com era el transvasament de l'Ebre, que encara reclama el PP després de la derogació del PHN pel PSOE. Ara, des dels mateixos principis de sostenibilitat i coherència política, el Ministeri de Medi Ambient hauria de paralitzar les obres del transvasament del Xúquer-Vinalopó, una vegada demostrada la inexistència d’excedents al riu Xúquer i les més que negatives conseqüències per a la Ribera i l'Albufera de València. És el mateix model econòmic insostenible de la construcció descontrolada del litoral el que ha generat el suposat dèficit hídric de les comarques del sud que justificava els transvasament de l'Ebre i del Xúquer en el PHNEn aquest Dia de la Terra, Els Verds del País Valencià apostem per promoure en el marc de la revisió del PHN, amb la nova legislació europea de l'aigua, l’acord de les forces polítiques i la participació de les comunitats autònomes i entitats científiques i socials, una nova cultura de l'aigua amb l'instrument de gestió de la demanda com a estratègia que impulse totes les actuacions i inversions per aconseguir suficient aigua, en qualitat i quantitat.La pressió especulativa vinculada a la construcció ha estat animada per la política autonòmica del Partit Popular, també forma part de la mateixa política neoliberal i especulativa l'absència de rigor i la manca d'una ordenació racional de l'urbanisme, amb un “boom” de projectes de reclassificació de sòls no urbanitzables, molts d'ells d'important valor forestal i paisatgístic, que, als darrers anys, estan promovent-se a tot arreu del País, sobretot al litoral, però també a poblacions de l'interior, en connivència amb les majories municipals no sempre governades per la dreta. El model que és repeteix és un projecte modificatiu del PGOU en aplicació de la LRAU, reclassificació de sòl, proposta d’un camp de golf i construcció de centenars o milers de vivendes tipus xalet o adossats i votació favorable del Ple municipal. A tall d’exemple, només esmentarem casos recents, com ara les modificacions i projectes urbanístics a Dénia, Benissa, Benicarló, Montitxelvo, Alacant, Llíber, Altea, Cabanes-Orpesa, Campello, El Puig, Cullera, Vilallonga, Alfauir, Ròtova, Simat de Valldigna, Villena, la Vall d’Alcalà, Gata de Gorgos, etc. Tampoc no podem oblidar la pressió urbanística sobre la Llacuna de la Mata i Torrevella, la pràctica desaparició de l'Albufera d'Orpesa, la pressió sobre la Marjal de Peníscola o Benicàssim, les Salines de Calp, el Montgó, la Marjal de la Safor, Segaria o la platja de la grava a Xàbia. Dintre de les ciutats, les actuacions aberrants també s’han produït, al servei de les grans constructores i sectors especuladors. Exemples en són projectes com ara el de la prolongació de l'Avinguda de Blasco Ibáñez de València amb la innecessària destrucció del popular barri del Cabanyal, l'expansió incontrolada de molts ajuntaments de l'àrea metropolitana de València sobre l'Horta o la completa urbanització de la Marjaleria de Castelló.Mentre la muntanya de residus sense tractament és el “xapapote valencià”, proposem la constitució de l'entitat de residus de la Comunitat Valenciana, per aconseguir un pla valencià per a la gestió sostenible dels enderrocs i altres residus inerts de la construcció i dels agropecuaris. És urgent la reforma de la llei d'ordenació del territori per aconseguir reduir els desequilibris entre el litoral i interior i també de la LRAU que evite les actuacions especuladores sobre el sòl i per aconseguir la construcció de vivenda social de qualitat en un percentatge almenys del 20% en cada pla d'actuació integrada.Exigim la finalització urgent del Pla de sanejament del riu Segura i del conjunt de la comarca de la Vega Baixa per aconseguir recuperar els valors naturals i el paisatge de la comarca. També el sector industrial realitza múltiples pràctiques insostenibles. L'erosió i contaminació de l'entorn que realitza el districte industrial ceràmic a Castelló, la degradació mediambiental de les grans cimenteres, com les de Bunyol o Sant Vicent del Raspeig, convertides en incineradores inadequades de residus tòxics i perillosos, o l'ús de substàncies tòxiques, moltes vegades amb instal·lacions quasi clandestines o tallers d'economia submergida, com ha estat el cas de la producció del calcer o d'altres perilloses per a la salut de les treballadores i els treballadors (recordem el cas Ardistyl), en són casos paradigmàtics de processos industrials insostenibles.Davant la crisi estructural que pateix el camp valencià, defensem alternatives de desenvolupament rural des d'una nova agricultura per a la vinya, fruits secs, l'olivera, el taronger, l'apicultura i de l'arròs on es valore el paper mediambiental de les persones productores, tant de l'agricultura de regadiu com de muntanya i de secà, com de les marjals en el cas de l'arròs, per aconseguir el suport a la reconversió ecològica de la seua producció, el recolzament de la seua comercialització i el manteniment de les rendes de les unitats productives familiars des de la UE.A més de la insostenibilitat del procés productiu, la circulació de capitals i mercaderies s'articula amb la reproducció de desigualtats. Això és el que vincula l'espoli de matèries primeres de països pobres (per exemple, han estat reiterades les denúncies sobre l'arribada i manufactura de fustes protegides al nostre País), amb la deslocalització d'empreses per tal d'aconseguir beneficis amb una major explotació de la força de treball, i l'augment dels fluxos migratoris. Així, avui al País Valencià viuen centenars de milers de residents estrangers, la major part dels quals viuen en la situació de precarietat que associem amb el concepte d'immigrant. Mentre l'ús del cotxe particular es dispara en les nostres ciutats i carreteres tant com les seues terribles conseqüències en la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic i en la salut, l'augment de la producció de residus de qualsevol tipus en una cultura gens qüestionada d’“usar i tirar” o “compre ergo existeixo” continua creant grans riscs per a molts pobles de l’interior valencià que carreguen amb el balafiament irresponsable d’una població cada vegada més concentrada en les connurbacions del litoral les ciutats, on el poc paisatge que queda es rematat per un urbanisme cada vegada més insaciable.Els Verds valencians ens ratifiquem avui que calen unes polítiques en defensa de la vida orientades a moderar i reduir el consum d'energia, aigua i materials no-renovables amb mesures fiscals de foment de l'estalvi i de penalització de qui més consumeix (internalitzant els costs), a protegir i reconvertir la indústria manufacturera i l'agricultura valenciana cap a formes de producció més ecològiques, a prioritzar econòmicament una massiva transició a les energies netes i a limitar radicalment les expansions urbanístiques i les noves xarxes viàries, donant preferència al transport públic, la rehabilitació i la millora social dels barris i pobles existents. En aquest dia de la Terra 2005 tots hem de reafirmar el nostre compromís amb la comunitat planetària que conviu amb profunds llaços d'interdependència i complexitat en un món viu que necessitem per a sobreviure. Nosaltres, Els Verds del País Valencià assumim la responsabilitat ètica i política del treball i la lluita diària i activa pels drets ambientals i humans proclamant la nostra opció per construir un millor futur garant de la rica diversitat de la Terra i de tots els seus pobles.ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ